L'Agència actua de fet a tots els municipis de Mallorca, si bé ho fa de diferent manera segons que l'ajuntament hagi signat o no un conveni de delegació de competències. Quan ho ha fet, l'Agència exerceix directament les facultats municipals en matèria de disciplina urbanística, de forma que actua com ho faria el mateix Ajuntament. La llista completa dels municipis que han signat conveni amb l'Agència es pot consultar aquí.

En canvi, si no hi ha conveni signat, l'Agència actua per subrogació; és a dir, quan s'hagi constatat la passivitat municipal a atendre l'assumpte en els casos legalment prevists, que són:

• Per suspendre les obres, quan l'ajuntament no adopti aquesta mesura cautelar als deus dies de ser requerit per l'Agència.
• Per iniciar el procediment sancionador i de reparació de la realitat física alterada, quan no ho hagi fet l'ajuntament passat un mes des del requeriment, o quan el procediment municipal incoat hagués caducat.
• Igualment, quan, per tractar-se de sòl rústic, s'hagin suspès les actuacions directament per part de l'Agència, si en el termini d'un mes l'ajuntament no hagués adoptat les mesures de reparació de la legalitat física alterada.

Per una altra banda, l'Agència té la competència exclusiva per actuar en sòls rústics protegits (AANP, ANEI, ARIP i APT de costes), a qualsevol municipi de Mallorca.

Ni l'Agència ni el Consell són superiors jeràrquics dels ajuntaments. Cada una d'aquestes administracions tenen la seva autonomia i les competències respectives, i no poden interferir les unes amb les altres. Tot això sense perjudici dels mecanismes de col·laboració administrativa que es poden establir entre aquestes (com la subrogació o la delegació de competències), i del control que poden exercir els òrgans jurisdiccionals.

Les denúncies d'infraccions urbanístiques no estan subjectes a cap requisit formal, únicament cal tenir en compte que s'han de formular per escrit i amb identificació de la persona que les fa; és a dir, que no poden ser anònimes ni fer-se per mitjans que no donin constància de la identitat del denunciant (no per telèfon, per correu electrònic, etc.). És convenient que indiquin clarament el lloc on s'han fet les obres i les altres dades que es puguin conèixer sobre aquestes i els presumptes responsables. A tal efecte, es pot fer servir el següent formulari.

Un cop redactades, es poden presentar en el registre general de l'Agència, en els registres del Consell de Mallorca, en els registres dels ajuntaments, en els registres de la Comunitat Autònoma o de l'Administració General de l'Estat, o en qualsevol oficina de Correus. També es poden presentar telemàticament mitjançant el Registre Electrònic de la seu electrònica de l'Agència.

Alternativament, si no es vol indicar la identitat de la persona, es pot fer servir el formulari de comunicació d'il·legalitats en sòl rústic, però això no atorga la condició de denunciant i està subjecte a les limitacions que s'hi recullen.

No, el fet de retirar la denúncia no afecta la tramitació i la resolució de l'expedient per infracció urbanística, perquè aquest no és un procediment a instància de part, sinó d'ofici, i l'ha d'impulsar en tot moment l'Administració.

No, la inspecció és una actuació preliminar que per si mateixa no presuposa cap incoació d'expedient. L'obertura dels procediments es produeix quan la resolució d'inici es notifica a les persones interessades.

Els inspectors urbanístics són agents de l'autoritat i tenen accés lliure als edificis o locals on es duguin a terme les obres objecte de la inspecció. L'únic límit a aquestes facultats és l'entrada a una edificació que tengui la consideració de domicili, que només es pot practicar prèvia autorització judicial. Cal tenir en compte que a aquests efectes no tenen la consideració de domicili els locals, els magatzems o les construccions no aptes per a habitacle humà.

A la Llei d'ordenació i ús del sòl moltes multes es calculen sobre un percentatge variable (segons el tipus d'infracció) del valor de les obres efectuades. Les diferents infraccions marquen, generalment, un mínim i un màxim (per exemple, en l'article 167.2 LUIB, entre un 100% i un 250% del valor de les obres), marge dins del qual es fixa la sanció segons les circumstàncies agreujants o atenuants que hi puguin concórrer.

Tant els procediments sancionadors com els de reposició de la realitat física alterada tenen un termini legal màxim de tramitació d'un any. Ara bé, s'ha de tenir en compte que aquest termini s'interromp durant la tramitació de la sol·licitud de llicència de legalització, fins que aquesta es concedeixi o es denegui. Transcorregut el termini d'un any el procediment caduca, però es pot tornar a reiniciar si la infracció encara no ha prescrit.

La multa s'ha de pagar dins del termini assenyalat en la notificació de la resolució del procediment, per la qual cosa s'ha de fer l'ingrés en el compte corrent que aquesta indicarà.

Si no es fa dins d'aquest termini, comença el procediment de la via executiva perquè la Recaptació del Consell de Mallorca cobri la sanció. El cobrament se suspèn si s'interposa un recurs administratiu contra la resolució del procediment sancionador.

No, són coses completament diferents. La legalització només s'aconsegueix si les obres il·legals obtenen llicència municipal o si es demoleixen, ja no existeixen.

Sempre que s'ha produït una infracció urbanística cal incoar dos expedients: el de sanció i el de restabliment de la legalitat. Són procediments relacionats però independents, i se resolen de forma independent. Així, la demolició s'ordena sempre que no es poden legalitzar les obres, amb independència de si s'ha imposat o no una multa.

L'Administració pot obligar a l'infractor a executar l'ordre de demolició imposant-li fins a dotze multes coercitives. Si això no és efectiu, la demolició l'executarà l'Administració que l'hagi ordenada, però el cost de totes les actuacions necessàries per dur-la a terme es cobra de l'infractor.

La sanció es redueix en un 50% si s'arriba a produir la legalització. Ara bé, perquè així sigui la llicència s'ha d'haver sol·licitat dins dels dos mesos concedits a l'inici de l'expedient, no més tard. Si es fa després, però abans que s'imposi la multa, la sanció es redueix en un 40%.

Quan una obra no és legalitzable, si l'infractor demoleix abans de la imposició de la multa, aquesta es redueix en un 60%. Igualment, si s'eliminen les obres dins del termini concedit per l'Administració en l'ordre de demolició, la sanció es rebaixa en un 50%.

Sempre a l'ajuntament del lloc on estan situades les obres. L'Agència no assumeix mai la competència per atorgar llicències, que és sempre una potestat municipal.

Sí, el fet que no siguin obra fixa no les allibera de tenir llicència, i així es recull a l'article 146.1.e de la Llei d'urbanisme de les Illes Balears.

Per regla general, les infraccions greus i molt greus prescriuen als vuit anys, comptadors des del total acabament de les obres; és a dir, mentre la construcció no estigui del tot acabada no comença a córrer cap termini de prescripció. Les infraccions lleus prescriuen a l'any.

Ara bé, hi ha infraccions que, pel que fa a les mesures de restitució, no prescriuen mai. Són les recollides en l'article 196.2 de la Llei d'urbanisme de les Illes Balears: les comeses en sòl rústic i les que afectin béns o espais catalogats, parcs, jardins, espais lliures, infraestructures públiques o altres reserves per a dotacions.

Segons l'article 194.4 LUIB, als quinze anys des que siguin fermes, però aquest termini s'interromp, i torna a començar a comptar des del principi, quan es dicta qualsevol acte administratiu formal tendent a l’execució de l’ordre.

Sí, perquè són infraccions diferents. En un cas per haver executat obres sense l'autorització de litoral que concedeix el Consell de Mallorca, i en l'altre per manca de la llicència municipal d'obres. En l'actualitat aquests expedients ja no els tramita l'Agència, sinó el Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca.

Les autoritzacions de litoral no les concedeix l'Agència, sinó el Consell de Mallorca, en concret el Servei d'Autoritzacions Territorials del Departament de Territori (C/ del General Riera, 113, 07010-Palma; Tel. 971 173 852).

No, en cap cas. L'anul·lació d'una llicència només la pot acordar el propi Ajuntament que la va atorgar, o bé un jutge si s'ha interposat recurs contenciós administratiu contra l'acte de concessió del permís.

En principi, no, ja que prèviament s'hauria d'anul·lar la llicència que les empara. Ara bé, com a excepció sí que és possible quan es tracti de llicències nul·les de ple dret de l'article 147 de la Llei d'urbanisme de les Illes Balears.